El municipi de Cànoves (28,41 km2) s’estén pels vessants meridionals del Montseny o sector del pla de la Calma i per la plana vallesana al sector sud del terme. El terme té les seves altures màximes al turó d’en Cuch (1235 m d’altitud), on confinen els termes de Cànoves, Sant Pere de Vilamajor, Montseny i Tagamanent, i Roca-centella (1002 m), on confina amb Tagamanent i el Figaró, i les mínimes a la confluència amb la Garriga i les Franqueses, on es troba a 280 m i a l’extrem SE, on limita amb els termes de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu, que té 274 m. Prop dels dos terços del terme pertanyen als pendents montsenyencs solcats per la riera de Vallforners o de Cànoves, que neix a Vallforners de Tagamanent, i pel torrent de Riumogent o de Vilardell, que neix a Vallfiguera, sota Roca-centella. El sector W del terme o de Sanclús és solcat per altres petits torrents (el de la Caseta, de Sant Genís o de Fontsavall), tributaris directes de la riera de Mogent.

El municipi es comunica per la carretera de Llinars a Sant Llorenç Savall, que travessa el terme d’E a W i que marca, en termes generals, la separació entre el sector muntanyenc i el de la plana vallesana.

La major part del terme, especialment el sector muntanyenc, és coberta de boscos i de matolls, pins, alzines, roures i castanyers, segons l’altura. El bosc ocupa 2204 ha. Es particularment famós el Castanyer Gros de la Baga d’en Cuch, un arbre excepcional, d’un perímetre de prop de 12 metres, buidat de dintre i que pot servir de cabana o d’aixopluc.

La part del terme dedicada a l’agricultura, especialment els cereals, té 257 ha. Altres conreus són els llegums, les patates i, en menor proporció, la vinya i les oliveres. Gràcies a la riquesa d’aigua té notables sectors de regadiu, unes 40 ha que es reparteixen per parts força iguals entre hortes i prats. Fa alguns anys que es va planejar la construcció d’un pantà al lloc conegut per Roc-Fité, on s’estreny la riera (el primer projecte fou fet l’any 1954 per l’enginyer Gonçal Turell, a petició de la Comunitat de Regants de Cardedeu). L’any 1989 s’acaba la construcció de l’embassament de Vallforners, que s’utilitza per a regar 500 hectàrees de conreus de Cànoves i Cardedeu. Pot acumular 2.645.000 metres cúbics d’aigua.

Les primeres referències que tenim sobre el topònim Cànoves són del segle X. Es tracta de dos documents dels Libri antiquitatum de la seu de Barcelona. En el primer, de l’any 963, es fa esment de “Cabanellas Superiores”, i en el segon, de l’any 997, apareix “Cabanellas Subiriores”. Tots dos, però, designen l’actual parròquia de Cànoves. Al llarg del segle XI el terme i la parròquia de Cànoves són citats en diversos documents. El lloc de Cànoves o “villa Canovas, in Valense” és documentat des de l’any 918. Més tard, el 1002 i el 1007, consta que el monestir de Sant Cugat tenia terres “in Canovas vel infra eorum terminos”. L’església parroquial de Sant Muç és documentada en una deixa testamentària d’ Ermengol Samarell el 1077, i de nou ho és el 1098 i el 1123. El territori de la parròquia de Cànoves depenia jurisdiccionalment del castell de Cànoves, conegut des del 1113; també en va dependre més tard el terme de Samalús, per bé que inicialment aquest pertanyia al domini reial de la Garriga fins que el domini dels Centelles, efectiu a la Garriga i Cànoves des del 1380, va unir-lo a la batllia de Cànoves, poble del qual encara depèn.